El Periódico de Catalunya publica avui dimarts, 21 de maig de 2013, una enquesta relativa a Barcelona. Diuen, i diuen bé, que les enquestes són això: enquestes. Cal extremar precaucions però apunto cinc reflexions, fetes en calent, al voltant d’uns resultats que tenen, encara, una clau molt catalana:
- Avui, Xavier Trias, amb aquests resultats, difícilment seria alcalde. Perd entre 2 i 3 regidors i li costaria molt sumar majoria suficient. Que el primer alcalde de CiU, dos anys després de les eleccions, vagi de baixa, mostra un fracàs indiscutible de la seva gestió.
- El pacte amb el PP passa factura a totes dues formacions polítiques: avui sumen 23 regidors. Segons l’enquesta, ara es quedarien entre 16 i 18. Sembla que al PP li marxen els votants cap a Ciutadans. La dreta fa aigües, arrossegada per uns governs, català i espanyol, incapaços de liderar la sortida de la crisi.
- L’esquerra, cada vegada més plural, guanya: entre 20 i 23 regidors. El PSC deixa de ser el pal de paller, ERC puja el que baixa CiU, ICV puja menys que la baixada del PSC, i entrarien les CUP al consistori. Tot plegat, l’esquerra és majoritària i es desplaça cap a l’esquerra.
- Al PSC tenim problemes. Perdem entre 4i 5 regidors, no és el resultat que desitgem. No aconseguim tornar a connectar amb sectors que sempre ens havien fet costat, tant entre les classes populars com les mitjanes i professionals. Barcelona no aconsegueix torçar la tendència general. Les primàries, més necessàries que mai: un debat d’idees, obert a la ciutadania i amb capacitat de projectar-se, és indispensable.
- I la darrera: ¿si els èxits de la ciutat dels darrers trenta anys es poden atribuir a un Ajuntament encapçalat pels socialistes, amb la col·laboració indispensable d’ICV i amb la participació menys continuada d’ERC, no és el moment de pensar que alguna mena d’aliança de les esquerres seria el més creïble que podem oferir als ciutadans? No aventuro el com, hi ha moltes fórmules possibles, però sembla que aquesta enquesta obliga a pensar-hi.
Temps convulsos que anuncien canvis. Barcelona segueix sent la realitat més potent amb la que compta el país. Amenaçada per la crisi i la desigualtat, toca reinventar el projecte que permeti sortir de l’atzucac. Si volem, podem.