Pròxima estació: Ferrovial-Plaça Catalunya

Divendres passat, Xavier Trías presentava el nou projecte de patrocini corporatiu de TMB. L’objectiu, aconseguir ingressos complementaris que permetin reduir el dèficit del transport públic de Barcelona. A la pàgina web de patrocini  hi ha els detalls d’aquesta iniciativa, que assenyala com a objectiu:

“Las protagonistas son las marcas comerciales que apuestan por un marketing innovador y que desean posicionarse al lado de una marca reconocida mundialmente, la de Barcelona y su área metropolitana. El objetivo es suscribir acuerdos de patrocinio a largo plazo con cada una de las empresas participantes, adaptados a las necesidades concretas de la marca y que pueden contemplar acciones inéditas como, por ejemplo, formar parte del nombre de una estación de metro”.

A la mateixa web s’assenyala que el projecte s’inspira en les experiències d’altres ciutats com Dubai i Madrid, de la que destaca la nova denominació de l’estació Vodafone-Sol. Només les referències ja parlen per si soles.

Cal reconèixer-ho: la situació de les finances del nostre transport públic és delicada. El dèficit anual dels darrers anys ronda els 100M€, la qual cosa incrementa el deute de l’empresa –avui supera els 500M €– fins a límits insuportables. D’una banda, l’extensió i la qualitat del servei ha incrementat els costos –i encara està per acabar la Línia 9, indispensable per completar la xarxa de metro–; de l’altra, els ingressos cauen fruit de la crisi i, sobretot, per la retallada salvatge de l’aportació de l’Estat al transport públic barceloní i la disminució de l’aportació de la Generalitat. El model trontolla i la bola de neu es va fent més grossa cada dia que passa. Davant d’aquesta situació cal dibuixar un projecte complet que permeti capgirar una situació estructural que condueix al col·lapse del sistema, on és indispensable la negociació amb l’Estat, fer d’una vegada la llei del finançament del transport i reorganitzar TMB per adaptar-la al nou context.

En lloc d’això, el Govern municipal fa temps que va posant pedaços. A principis d’aquest mandat, i després de criticar, oposició estant, qualsevol increment de tarifes, Trias va aplicar l’augment més dràstic en el preu dels títols dels darrers anys. Va acometre, també, la retallada del servei del bus de barri, tan necessari en aquelles zones orogràficament irregulars de la nostra ciutat; ha apostat per la congelació salarial dels treballadors i ara, segons va explicar divendres, permetrà que les estacions de Metro incorporin marques comercials en la seva denominació. Semblen intents desesperats d’un govern per justificar que es fa alguna cosa davant un problema que se’ls escapa de les mans. El dèficit continua imparable.

Permeteu-me que m’aturi en aquesta darrera proposta, una iniciativa que traspassa un límit perillós, semblant a quan Trias va permetre disfressar el monument a Colom: el respecte a la ciutat. Pot semblar una opinió de llepafils en un món que, desvergonyit, ja posa preu a qualsevol cosa. Si ens falten diners, què més dóna vendre’s l’espai públic a les marques comercials disposades a colonitzar fins a l’últim racó de les nostres vides? Doncs, dóna; i tant que dóna! És una decisió que considero aberrant, de la mateixa manera que em sembla un sagnant error la decisió, presa per CiU i PP, de deixar que terrasses i vetlladors vagin creixent sobre les voreres sense cap límit, ocupant anàrquicament l’espai públic. Una aliança, la de convergents i populars, que també ha permès que la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella posi en venda, i no és una manera de parlar, el cor de la nostra ciutat, i que renunciem al Port Vell per tal que uns quants milionaris envaeixin amb els seus grans iots un dels espais més simbòlics de Barcelona. Pot semblar una actitud romàntica, però de fet són expressions del combat que lliura la ciutat amb un mercat voraç. Aquelles que aconsegueixin posar el mercat al servei de la ciutat afavoriran un progrés a llarg termini; les que es deixin envair esgotaran la font amb poc temps i renunciaran, cada dia, a una mica de la seva condició urbana.

Els símbols de la ciutat, els seus topònims, els elements que configuren l’imaginari barceloní, són, com en tantes altres ciutats, menys contundents que la iconografia nacional. La ciutat, el lloc de la complexitat, no genera una identitat tan perfilada, però això no vol dir que no sigui indispensable per viure en comunitat, que es conreï l’afecte entre els habitants i la seva ciutat. Sense la retòrica nacional, sense himnes ni banderes, la ciutat necessita l’escalf i l’estima dels seus ciutadans. I ara que està tan de moda la desafecció vers Espanya, veig com de manera menys cridanera, més subtil i silenciosa, va creixent la desafecció entre els barcelonins i la seva ciutat. Trias mostra cada dia la seva sensibilitat nacional però és incapaç d’entendre que una ciutat és alguna cosa més que una superfície urbanitzada. Barcelona necessita un alcalde que se l’estimi.

 

 

8 pensaments a “Pròxima estació: Ferrovial-Plaça Catalunya

  1. Crec que s’hauria de llençar una campanya de crowd-founding, pq com a mínim els ciutadans puguin conservar el nom d’alguna de les estacions més emblemàtiques.

  2. Bon dia Jordi,
    A mi també em preocupa el deficit gal.lopant del transport públic, i el fet de que entre d’ altres coses cada viatge en bicing suposi un cost per l’ajuntament de 1 € ( tot un luxe anar en bici pública). Jo vaig en bici, però amb la meva, i a l’ajuntament no li costa res. Estarem d’acord que una bici no és un bé de luxe, oi?
    Evidentment no ens podem vendre a qualsevol marca i a qualsevol preu, i comparteixo l’esperit romàntic del que parles, però hi han vegades que cal prendre accions efectives i que ens aportin cash.
    Que m’en dius de la gran quantitat de kiosks que estan tancats i que només es mantenen a lloc perquè fan de suport publicitari.
    En un altre ordre de coses, potser la bestiesa dels arbres de nadal a pedals de la Sra. Inma Mayol, a 200.000€ la unitat, no s’haurien d’haver fet mai tampoc.
    Així doncs, dius que:
    “Davant d’aquesta situació cal dibuixar un projecte complet que permeti capgirar una situació estructural que condueix al col·lapse del sistema, on és indispensable la negociació amb l’Estat, fer d’una vegada la llei del finançament del transport i reorganitzar TMB per adaptar-la al nou context”

    ¿Per a on començaries, pots concretar una mica més?
    Salut!

  3. …manca poesia!
    Esperit, humanitat ….per retornar a aquesta, la nostra ciutat, l’esperit que la va fer diferent fa 20 anys… I si d’aquella inèrcia un flaire encara persisteix, digem no, no a rètols comercials….
    Salut i gràcies , f

  4. Hola Jordi,
    En els temps que corren cal un punt més de pragmatisme del que el cor o l’ estómac ens demana. Cal veure el projecte, com d’ agressiva seria l’ introducció de la publicitat en els propis cartells indicatius, si la marca en qüestió formaria part del propi nom de la parada o si tant sols seria un cartellet afegit al costat.
    No podem obviar que vivim en un món on tot es un gran panell publicitari i en una ciutat que en els últims anys a fet del turisme una de les seves majors aportacions económiques. Particularment em sap més greu l’ apropiació que el turisme a fet dels llocs més significatius i emblemàtics de la nostre ciutat, però es molt evident que l’ economia de la ciutat, i de gran part del pais, passa per aquest fet.
    Es el model productiu del que ens hem dotat, segurament a contracor, i que fins a dia d’ avui, ha donat més feina, més diners i més riquesa a la ciutat. Odio viure dins un parc temàtic ( visc al costat Sagrada Família) pero podré sobreviure a un cartellet publicitari més si aixó permet pagar els serveis socials que l’ ajuntament te que oferir als seus ciutadans.

  5. Per ami esta clar que prendre de model Dubai i Madrid ja dona la mida de la sensibilitat d’aquets alcalde. Per la primera penso que no calen detalls solament que en quan s’acabi el petroli quedarà com Blade Runner. Pel que fa a la segona, la ciutat que mes recursos reb i que és lames endeutada i amb mes dèficit d’Espanya, tampoc calen detalls. El cas esta en que aquest senyor s’apropia del que es de tots els ciutadants, i en vol fer us per posar panys a la seva maldestra gestió. No crec que ningu posi massa peròs a que una andana d’estació es vesteixi amb la publicitat d’una marca. A NY hi ha andanes d’estacions vestides exclusivament pel Metropolitan, pel Museu de la Ciencia i Antropologia, fins i tot per marques. Altre cosa es que el propi nom de l’estació canvii o s’afegeixi al d’una marca. Esta clar que la publicitat que s’aconsegueix és majúscula: guies urbanes, plànols, filmacions, reportatjes, els propis panells exteriors de l’estació…Però tambe es podrien canviar els noms dels carrers i places, la Plaça Catalunya es podria dir Apple-Corte Inglés, el carrer Ferran es podria dir Desigual, la Rambla Catalunya, Zara, el carrer Canuda Mango, i així….
    Es tal la manca d’escrúpols, el nivell d’incompetencia i la absència de respecte i imaginació que fa basarda.
    Tu dius que es “indispensable la negociació amb l’Estat, fer d’una vegada la llei del finançament del transport i reorganitzar TMB per adaptar-la al nou context”. Aquests tres punts tenen bona pinta, semblen un bon punt de partida. La oposició heu presentat un pla? Si ho feu la ciutadania us pot recolzar per dur-lo a terme, si la critica es llança sense tenir les alternatives preparades, no calen mes paraules.

  6. Ficar en el mateix sac Madrid i Dubai…mare meva…
    Respecte a la privatitzacio de la ciutat, crec sincerament que el mateix concepte marca Barcelona ja era un primer pas en aquest sentit. Barcelona no es New York i molt rapidament ha quedat extenuada per la pressio turística.
    Tornant a Madrid; en moltes coses Barcelona por ser exemplar pero en la apropiacio de l espai public Per La ciutadania rotundament no. En aquest sentit Madrid es un bon exemple.

  7. A mi personalment la idea no m’agrada.
    M’agradaria fer una proposta constructiva: D’acord, que hi hagi patrocinadors, però que siguin ells els que s’encarreguin de decorar les estacions i mantenir-les cuidades.
    Hi ha ciutats que cada estació és diferent i la “lluita” entre els patrocinadors seria aconseguir tenir la estació més maca, o més vistosa, o més original, …
    És una proposta, …. així no haurien de canviar de nom i si una empresa fa fallida, no haurien de tornar a canviar-ho
    Salut!

  8. Benvolgut Jordi,
    La meva proposta seria fer com altres capitals, que hi hagués un sponsor, però aquest s’encarregria de decorar i vetllar per el manteniment de l’estació que esponsoritza, així tindríem estacions decorades de manera original, ben cuidades.
    Si només presten el nom, què feríem si una empresa que esponsoritza una estació es fusiona amb una altra canviant-se el nom, fa fallida, o ja no vol esponsoritzar-la més? Tornarem a canviar de nom amb tot el que això implica?

Els comentaris estan tancats.