La notícia més rellevant que ens ha deixat el Plenari celebrat aquest divendres ha estat la privatització de la gestió dels aparcaments del centre de Barcelona. Una operació en què es fa molt difícil trobar-hi l’interès general, algun motiu que permeti millorar la vida dels barcelonins. El Govern municipal ha esgrimit, amb sospitosa vehemència, un objectiu, aparentment convincent: aconseguir 100M€ amb què poder construir 1.000 pisos de protecció oficial a la ciutat. En una ciutat que té una mitjana de 20 desnonaments diaris, l’objectiu, certament, és prou rellevant per aturar-s’hi. Si perdre el control i la gestió directa de 15 pàrquings públics i la d’altres 11 que avui estan en mans privades però als que els hi venç la concessió els anys vinents ha de significar una alternativa a la manca d’habitatges, en una situació d’emergència com l’actual potser Trias l’estigui encertant.
La sorpresa, però, s’amaga en el tancament econòmic municipal corresponent al 2013. Un tancament que l’alcalde ja ha signat però que no vol, encara, explicar. Segons els càlculs del Grup Municipal Socialista (GMS) el resultat és positiu i hauria estat de més de 120M€. Ens equivocàvem, després de demanar-ho amb insistència, a l’exigir que donessin la xifra exacta en el Plenari de divendres, el mateix on s’aprovava la privatització dels aparcaments. Finalment el Govern l’ha acabat confirmat a un mitjà de comunicació: el resultat és de 140M€! Sí, no és cap error: mentre Barcelona pateix una fractura social que amenaça la cohesió a molts barris de la ciutat, el seu Ajuntament, durant el 2013, va ingressar 140M€ més dels que va gastar.
Aquesta xifra inaudita (la de 2012 ja era excessiva i només pujava a 60M€) coincideix amb l’informe anual signat per la Síndica de Greuges, qui continua advertint –millor, alertant- de la incapacitat municipal per atendre el creixement de les necessitats socials dels barcelonins. Gastar més del que s’ingressa és propi de mals gestors, però gastar menys, i en aquestes proporcions, és mostrar una absoluta insensibilitat cap al patiment de molts ciutadans. El Govern conservador, mentre anava fent caixa va rebutjar el nostre Pla de Barris, retalla la despesa dedicada als necessaris plans d’ocupació, incrementa les tarifes del transport públic, retalla serveis a les escoles bressol i en el conjunt del sistema educatiu i concentra les inversions a les àrees de la ciutat que menys pateixen la crisi. Certament, polítiques i decisions pròpies d’un veritable alcalde de les persones!
En qualsevol cas, i denunciada la gasiveria del Govern, aquests 140M€ avui estan ben planxats a la caixa municipal, ja que no s’han gastat quan tocava i en allò que tocava. Es poden dedicar a l’habitatge i a totes aquelles àrees socials que ho requereixen. Cal afegir, tanmateix, que no són producte de cap ingrés extraordinari o d’un exercici excepcional, sinó simplement d’una mala previsió del Govern que, amb certesa, es tornarà a repetir l’any 2014. Quan discutíem el pressupost del 2013 recordo que el principal desacord era que els socialistes proposàvem incrementar la despesa en 130M€, atenent una previsió d’ingressos superior a la que feia el Govern. Cada vegada més propera al PP, Sònia Recasens –que mai no acceptarà que es va trobar l’Ajuntament més sanejat de l’Estat- ens va dir llavors que estàvem instal·lats en la cultura del dèficit. El temps ens ha donat la raó.
Recasens ha escrit que l’operació dels pàrquings “representa el tancament d’un cercle virtuós”. Té tota la raó la tinent d’alcalde d’economia, aquest és un procés que es repeteix circularment: retallades i increment de taxes en pro de l’equilibri pressupostari. Això obliga, entre altres coses, a privatitzar serveis públics amb l’excusa de pal·liar necessitats socials. I en silenci van drenant recursos cap a la Generalitat i empetitint la potència municipal. Fa quasi tres anys que el cercle es repeteix. La llàstima és que en comptes de virtuós comença a ser vergonyós.
Al anys 90, esquerra i dreta, aplicaven aquestes receptes impulsades des de FMI. Ara les ciutats recuperen serveis public per obtenir ingresos i evitar que les ciutats entrin en fallida. Municipalization also enables local innovation and incentives in distributed local energy and energy reduction, and the resources and economic competitiveness necessary for success (and the ability to follow Longmont’s fabulous lead in cheap, fast municipal Internet). Municipalization ensures that outcome at competitive, stable rates, with local control replacing 20th century regulations that are environmentally and economically disastrous in today’s rapidly changing energy future. Mayor Boulder City (Colorado UEA). La fi de les privatitzacions, retorna la democraica local i els servei public. http://www.denverpost.com/breakingnews/ci_24461043/boulder-voters-slow-reply-million-dollar-municipal-utility
Què ha passat a Barcelona peque tinguem un govern con del PP, però menys espantós en les formes ???? El que em preocupa es el conformisme babau del ciutadans, per mes que hi ha síntomes de despertar com el rebuig de les tarifes dels transports.Les Associacions de Veïns tornaran a estar combatives??? La salut de Barcelona ja no és una qüestió de partits:es civil !!!!
Jordi implica als ciutadans plurals !!!!!
Barcelona ingressa molts diners i, en correspondència, l’Ajuntament n’hauria de dedicar més a prestacions socials i a cultura que són partides que no retornen diners, però si qualitat de vida per a tots els qui vivim en aquesta ciutat que és un referent per a tot el país. I que també es va tornant més difícil pels que hi viuen, per l’efecte del turisme que envaeix molts barris. Cal donar una compensació a la ciutadania més indefensa de Barcelona, per tot això, també.
Tant de bo guanyis tu, Jordi Martí.
Fa poc m’he assabentat que a Paris van municipalitzar el subministrament d’aigua. En pocs anys (crec que tres) varen obtenir beneficis de 36 milions d’euros i una part es va utilitzar en la reducció de preus i ajuts en el pagament a la gent en situació més precària.
Un cop més es justifica amb finalitats socials una barbaritat com és la privatització dels pàrquings. L’excusa de la manca d’habitatge dels barcelonins com a coartada pel despropòsit insulta la intel•ligència. Són altres les mesures que s’han de prendre. Que deixin d’utilitzar els més dèbils sisplau. Prou dificultats tenen (entre altres, pagar les multes per dormir al carrer) com per ser excusa de males gestions. Si al final la culpa de tot serà dels sense sostre! Si l’alcalde Trias parla de les persones, que mostri més respecte.