Nota del Gerent. Març 2017

El mes de març es fa pública la liquidació del pressupost municipal corresponent a l’any anterior i això permet prendre la temperatura a la salut econòmica del Consistori. Una vegada més es constata que l’Ajuntament continua sent una institució sanejada, amb una capacitat d’inversió més que notable i que paga als seus proveïdors per sota dels trenta dies. No es nou, però no per això deixa de ser important. Fins i tot, en el cas del 2016, el superàvit de 97,5 milions d’euros pot fer pensar que disposem d’un excés de bona salut econòmica. És un resultat sorprenent, però cal afegir-hi quatre consideracions indispensables per contextualitzar-lo i entendre amb precisió la situació econòmica municipal:

  1. Mentre el superàvit és de 97,5, el romanent de tresoreria disminueix en 40 milions. Si no hi hagués resultat positiu, aquesta dada negativa hagués encès totes les alarmes. El romanent (l’estalvi acumulat dels diferents exercicis) és el que permet poder pagar als proveïdors en un termini màxim de 30 dies. La disminució del romanent en 40 milions d’euros (amb l’efecte mirall de l’increment del superàvit) és degut a l’impacte econòmic de la coneguda sentència de l’1% sobre la nòmina de tot el personal municipal, fruit d’un litigi que feia anys que s’arrossegava. Aquesta consideració ja explica gairebé la meitat d’un superàvit que, ben mirat, potser ho és una mica menys.
  2. La segona consideració important és l’increment substantiu de la recaptació en l’impost de plusvàlues. Durant el 2016 el mercat immobiliari ha fet un salt d’una magnitud molt difícil de preveure a finals del 2015. Si als anys abans de la crisi la recaptació per aquest import rondava els 140 milions d’euros, durant el 2016 s’ha arribat a més de 175 milions. Més de 35 milions d’euros de creixement en els ingressos per aquest concepte. Més enllà del resultat positiu en termes de l’economia municipal, el creixement exponencial de les transaccions immobiliàries ens haurien de preocupar en termes de ciutat.
  3. La tercera consideració que completa l’explicació del superàvit és el grau d’execució del pressupost. En termes d’inversió ha representat el 97,53% (el percentatge més alt dels darrers anys) i en despesa corrent, el 97,72%. El diferencial explica també part del superàvit però cal constatar que, amb dades del 2015, Barcelona és de les poques ciutats de l’estat que supera el 90% d’execució. Aquesta dada és, al meu parer, més important fins i tot que el superàvit: és la prova de la capacitat de l’Ajuntament de complir amb allò que es proposa.
  4. I, com a darrera consideració, cal assenyalar que el resultat positiu del 2016 ja està en joc en el 2017. El motiu és molt senzill. Les anàlisis econòmiques que es van fent durant l’any ja apuntaven aquest resultat positiu. Per això es va plantejar un pressupost per aquest any més expansiu, que superava en més de 170 milions la regla de despesa imposada per la llei Montoro, i incorpora inversions financerament sostenibles per un import de més de 180 milions d’euros. Els diners han d’estar al camp (en el nostre cas a la ciutat), per això en aquest mandat hem pogut incrementar la despesa corrent en més de 90 milions anuals, sense afectar la nostra capacitat d’inversió.

Tot plegat assenyala una bona salut econòmica, amb l’endeutament mes baix dels darrers anys i amb una excel·lent capacitat d’execució dels projectes plantejats pel govern. Vull agrair-ho a tothom. La fotografia econòmica mostra l’enorme professionalitat de l’equip municipal, que fa possible posar tota la potencia econòmica de l’Ajuntament al serveis dels ciutadans.