Aquest matí ha passat un fet rellevant en relació a la campanya electoral. Fa setmanes que el Cercle de Cultura, una institució vinculada al Cercle d’Economia, va fer arribar a tots els partits polítics i a totes les entitats i associacions del sector, la Declaració de Catalunya per la Cultura. Es tractava de buscar el compromís de tothom, en una sèrie d’objectius mínims, que permetessin pal•liar els efectes brutals de la crisi i les retallades en un sector estratègic pel país: una mena de contracte entre partits i societat civil per salvaguardar els drets culturals dels catalans. La gran majoria d’associacions i entitats culturals hi han donat suport i semblava que els cinc partits majoritaris també s’afegien a la proposta i, fins hi tot, estaven disposats a signar-ho públicament. Fa uns dies que el PP ja anunciava que no ho subscriuria, suposo per les referències explícites al greu increment de l’IVA en bona part dels productes culturals, aplicat pel Govern central. Però la sorpresa ha arribat aquest matí; una sala a punt amb les carteles a sobre la taula, anunciava que CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC, acompanyarien al president i vicepresident del Cercle de Cultura en un acte simbòlic però molt significatiu. Si ho volen, ressonava als fonaments d’un nou pacte cultural a Catalunya, no només entre polítics sinó entre aquests i el conjunt de productors, artistes, creadors i professionals de la cultura en general. A la sala, càrrecs de tots els partits i destacats membres del sector cultural conversaven sense saber que, a darrera hora, CiU es despenjava de l’acord anunciant que no signaria el pacte. Les corredisses i trucades en el darrer minut no han tombat una decisió, sembla, del seu comitè de campanya.
Una decisió incomprensible, que tira per terra l’esforç de persones que havien posat tota la energia per tal que la cultura, desapareguda en aquesta campanya electoral, tingués el seu minut de glòria. I no era un minut absurd, ja que amb la tempesta que està caient, i enmig d’una campanya electoral on els partits s’han de dedicar a marcar perfil propi més que a construir acords, disposar d’una fotografia de pacte feta el darrer dia de campanya tenia una alta significació. Podria ser comprensible que els partits més castigats per les enquestes haguéssim volgut desmarcar-nos precisament per no posar les coses fàcils als que tenen el camí més pla, però ha estat a l’inrevés. CiU torna a optar primer per la petitesa de l’estratègia de campanya que per estar al costat de la cultura, en un moment veritablement difícil per aquest sector. Què en faran de l’estat propi, si abans es carreguen el nervi del país?
Tot plegat ha acabat amb una fotografia inèdita en aquesta campanya però ben reconfortant: les forces d’esquerra fent front comú per la cultura al costat de la seva gent. Benvinguda sigui si significa que a partir de dilluns que ve, plegats tornaran a buscar la manera de construir un objectiu comú: la necessitat d’una alternativa d’esquerres i progressista per a Catalunya i per la cultura catalana.