Aquest curs ha començat de manera intensa i trepidant i, probablement, estem vivint un dels moments més delicats en la història recent del nostre país. Això ens fa viure frenèticament pendents de les últimes notícies, dels grups de whatsapp o telegram (aviat haurem de proposar un festiu setmanal de xarxes socials!), o de les tantes manifestacions que ocupen els carrers a la nostra ciutat. Costa imposar normalitat a les nostres vides; aquell inici de curs farcit de bons propòsits s’ha convertit en una acceleradora d’esdeveniments que provoquen angoixa i vertigen, i també il·lusió o neguit segons cada cas. Benvinguts el debat i la confrontació d’idees, que s’han de poder produir sempre sense violència ni coaccions.
Caldria no oblidar que cadascú llegeix la realitat filtrada per l’experiència, les seves idees i el seu entorn immediat, i que el gran actiu de l’Ajuntament de Barcelona és que hi treballem persones amb criteris i sensibilitats ben diferents. Alguns recomanen evitar certs debats per no enrarir l’ambient laboral. No hi estic d’acord: quan més polaritzada és una societat, més necessari és el diàleg, més imprescindible és l’empatia que et posa en el lloc de l’altre i més sentit té enraonar (parlar amb raons). Quin sentit tindria exigir que dialoguin els dirigents polítics, si no som capaços de fer-ho amb qui compartim taula i compromís de servei a la ciutat? És tan legítim i necessari expressar-se al carrer com conversar amb qui no tria la mateixa manifestació que tu.
Ara, segurament, el més important que tenim per davant és mantenir la normalitat en la gestió dels afers públics i el funcionament institucional. No es tracta d’aïllar-se de la realitat, però la millor contribució a un entorn convuls és mantenir la normalitat en la gestió dels serveis públics i continuar pensant i executant tots aquells projectes de transformació urbana que tenim entre mans. Aquest mateix butlletí, a “El mes en titulars”, en destaca alguns de molt significatius, com són l’èxit de la Mercè d’enguany o la convocatòria del nou concurs de Glòries, l’aprovació, gairebé per unanimitat, del Pla d’acció de drogues 2017-2020, el Pla de transformació de Les Rambles i en destaco un darrer en què fa mesos que hi treballem: l’eina informàtica de seguiment del Pla d’Actuació Municipal, una eina que aprofundeix en la transparència i que ens ha de permetre a treballadors i ciutadans seguir amb deteniment el grau de compliment de tot allò que hem planificat.
El futur immediat no serà fàcil i Barcelona estarà al bell mig del debat i dels esdeveniments polítics de les properes setmanes. La millor manera de fer que la ciutat en surti reforçada és mantenint la normalitat de la nostra feina quotidiana.