Les conseqüències socioeconòmiques derivades de la pandèmia de la COVID 19 han evidenciat, com en altres àmbits, les debilitats que alguns ja denunciàvem i treballàvem per revertir.
A Barcelona, per exemple, estem patint els efectes de la dependència excessiva del turisme. Uns efectes que, probablement, s’allargaran en el temps. El sector turístic pot tenir una recuperació més lenta que d’altres si les reserves a fer desplaçaments llargs persisteixen mentre no hi hagi una vacuna. Caldrà adaptar l’oferta als visitants de proximitat i confiar en el paper que pot jugar Fira de Barcelona, ja que el 35% del turisme de la ciutat és professional. L’organització de congressos i trobades segures ajudarà a una recuperació més ràpida d’aquest tipus de turisme. En qualsevol cas, en un context d’emergència climàtica, però també com a estratègia de ciutat, hem de ser menys dependents del turisme (menys dependents d’una única activitat). Barcelona continuarà acollint turistes perquè la ciutat és atractiva arreu del món, però és el moment de dimensionar el seu pes econòmic.
L’alternativa a aquest monocultiu és la diversificació de l’economia. Un canvi de model que només es pot fer a escala de regió metropolitana. Necessitem un contrapès al sector serveis per part de l’economia productiva, verda i digital, prioritzant sectors on ja s’està treballant: salut i biomedicina, mobilitat sostenible, rehabilitació energètica, economia digital i sectors creatius. El potent ecosistema universitari i de centres de recerca ha de refermar l’aposta per projectes de transferència de coneixement.
Les administracions públiques, també el municipalisme, han de facilitar la reorientació econòmica amb un conjunt de projectes i inversions. El 2020 haurà estat l’any de l’emergència. A diferència del 2008, hi ha hagut un ampli consens en abordar aquesta crisi de manera totalment oposada a l’austeritat de la darrera. En són un bon exemple les mesures de l’escut social, els ERTE, o els fons a les Comunitats Autònomes. A Barcelona hem estat capaços de reorientar el pressupost i crear un fons COVID de 90 milions d’euros i hem aprovat ajudes a la restauració, el comerç i els autònoms, els sectors més afectats a la ciutat.
A partir de 2021 s’obrirà una oportunitat per enfortir l’economia, diversificar-la i re engegar-la a través d’aquestes noves activitats. Europa ja ha decidit les partides dels fons estructurals i el Ministeri d’Hisenda ha anunciat aquesta setmana el que era inevitable: la suspensió de les regles fiscals i els objectius de dèficit per als exercicis de 2020 i 2021. D’aquesta manera el conjunt d’administracions podran destinar tots els recursos per augmentar les polítiques socials i garantir mesures anticícliques i d’estímul econòmic. Gràcies a això, els ajuntaments podrem utilitzar, també, els romanents de tresoreria.
Així i tot, els recursos econòmics són sempre finits i, més en la situació actual, caldrà ser molt curosos en les decisions que es prenguin. Els nous projectes han de ser sostenibles des de tots els punts de vista. És imprescindible que, després de la injecció inicial de diners, ho siguin financerament. Però també han de ser iniciatives que engeguin processos econòmics sostenibles ambientalment i socialment.A Barcelona hem començat a recórrer aquest camí. Alguns exemples d’aquesta reorientació econòmica són la Ciutadella del Coneixement, un centre de recerca de la UPF dedicat al Benestar Planetari; les inversions en la millora del transport públic –el tramvia a la Diagonal i el ramal del Besòs, o el gran salt que ha de fer Rodalies-; la recent presentació del pla de rehabilitació integral dels edificis de la ciutat; o l’eco-barri amb el centre de recerca sobre emergència climàtica a la desembocadura del Besòs.L’ampli acord en la nova manera d’afrontar les crisis econòmiques i el creixent consens per revertir l’emergència climàtica i les desigualtats socials haurien de fer possible aquesta transició en els pròxims anys.
