Els que hem defensat la necessitat d’aprovar pressupostos expansius per afrontar el context de crisi sanitària, econòmica i social, als antípodes de les retallades i l’austeritat, podem estar satisfets. Barcelona, Catalunya i Espanya van aprovar en temps i forma els seus comptes per al 2022. L’aprovació dels comptes expansius és una bona notícia, ja que permeten fer polítiques anticícliques per a una sortida més justa de la crisi i reactivar i transformar l’economia al servei de la majoria. Però també ho és la capacitat de lideratge de Barcelona i la constatació que el canvi d’agenda política iniciat a la ciutat el mandat passat s’està consolidant i és un referent a Catalunya, com demostren algunes de les partides pressupostàries que recullen els comptes de la Generalitat.
Arxiu de la categoria: Articles
Liderar la recuperació econòmica gràcies al canvi de model. Línia, 10 de desembre de 2021
Només vint mesos després, Barcelona pot liderar la recuperació econòmica gràcies a una agenda política de canvi de model iniciada fa sis anys.
La crisi sanitària ha induït una crisi econòmica i social que se suma a la situació d’emergència climàtica i que ha forçat un canvi de paradigma en la resposta política, despullant la injusta gestió de la crisi de 2008. Les administracions, aquesta vegada sí, estem aprovant pressupostos expansius per desenvolupar polítiques públiques anticícliques i d’estímul econòmic que han ajudat a reactivar l’economia i han salvat milers de llocs de treball.
Noves centralitats metropolitanes. Línia, 8 de novembre de 2021
La configuració de l’RMB ha permès l’aparició de diferents centralitats en els àmbits de la recerca i la innovació. Els sis nuclis de recerca més antics són a la ciutat de Barcelona, però els sis més recents són a l’àrea metropolitana. L’efecte de taca d’oli haurà de continuar creixent a partir de nuclis ja existents com el Tecnocampus de Mataró, la UPC de Vilanova o el Parc Taulí de Sabadell. Sembla evident, també, que els grans equipaments culturals del futur es faran fora del municipi de Barcelona, però seran tan barcelonins com el MNAC o el MACBA.
La decadència de les elits. Ara, 3 d’octubre de 2021
Malgrat l’apel·lació permanent a la nostàlgia dels grans consensos olímpics, ara ja només s’exclamen quan alguna cosa fereix el seu compte de resultats: sigui una normativa per incrementar l’habitatge protegit, la limitació del nombre de places hoteleres, la regulació de la denominada economia de plataforma, la protecció d’una zona natural o les limitacions del vehicle privat pel centre de la ciutat. Han substituït el desig de contribuir al progrés compartit per una sorollosa i tavernària rebequeria.
Cap a la metròpoli sostenible. Línia, 3 de setembre de 2021
Davant la constatació que la meitat de la població mundial viu en entorns urbans, especialment regions metropolitanes, i que s’estima que la xifra arribarà al 68% el 2050, és evident que el paper de les ciutats és cabdal per apaivagar el canvi climàtic i afrontar-ne les conseqüències.
El procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, ha centrat el Cicle Resilient en l’emergència climàtica i ambiental i en els territoris saludables. Aquest és, clarament, un repte que té una dimensió on les fronteres administratives són totalment invisibles, ja que cap territori pot afrontar l’emergència tot sol i és imprescindible una resposta concebuda regionalment.
¿AENA es de fiar? El Periódico, 8 de juliol de 2021
Escric a el Periódico que la proposta d’AENA d’ampliació de l’aeroport és un farol perquè no es pot acceptar condicionar la inversió a la tercera pista, aquesta no garanteix esdevenir un hub, i amb compensacions pendents no son creïbles les futures
Per un Pla de Barris Metropolità. Línia, 25 de juny de 2021
L’augment de les desigualtats socials i la conseqüent segregació urbana són reptes centrals de les ciutats. Les causes no neixen a la ciutat i depassen les capacitats dels governs locals, però, en canvi, la desigualtat hi aterra i provoca que els sectors més benestants s’apleguin en els mateixos territoris i els col·lectius més vulnerables facin el mateix.
Un article on exposo les aportacions i diferències entre la Llei de Barris de la Generalitat i el Pla de Barris de Barcelona per argumentar la necessitat d’impulsar un Pla de Barris Metropolità.
El futur és metropolità. Línia, 19 de maig de 2021
Les ciutats contemporànies han superat el municipi esdevenint àrees urbanes de límits difosos que s’imposen més enllà dels debats polítics. Geògrafs, urbanistes o economistes ens diuen que la realitat urbana té estructura de regió metropolitana, ja que la ciutadania utilitza tot aquest territori en la seva vida quotidiana. I ho constatem diàriament, amb la quantitat de fluxos, relacions i iniciatives de tota mena que s’hi donen.
En aquest article defenso que el projecte per a la Barcelona d’aquest segle només es pot dibuixar repensant polítiques en urbanisme, educació, promoció econòmica, cultura, gestió de residus, zones verdes o habitatge a escala metropolitana.
Una immobiliària pública a Barcelona. Ara, 6 de maig de 2021
D’ençà del 2015, s’ha incrementat de manera sostinguda l’adquisició de sòl per part de l’Ajuntament de Barcelona, orientat principalment a construir habitatge de lloguer social, sigui a través del mateix consistori o amb acords amb el sector privat o cooperatiu.
Les darreres setmanes s’ha fet un pas més en aquesta direcció: sota el paraigua de l’estratègia global Amunt Persianes! per donar suport, dinamitzar, enriquir i diversificar l’activitat comercial i econòmica dels locals en planta baixa de Barcelona, s’ha proposat la creació d’una immobiliària municipal que destinarà 16 milions d’euros a comprar locals per generar una cartera pública de baixos de protecció oficial per llogar-los a un preu assequible.
En aquest article al diari Ara explico perquè apostem per la compra de locals per dinamitzar i diversificar el comerç després de la pandèmia.
Enllaç a l’article
Cerdà, neutral? La Vanguardia, 16 de desembre de 2020
Galeria
En aquest article que em publica La Vanguardia miro d’obrir el debat al voltant de la transformació de l’Eixample i de la ciutat. Continua llegint