SOS Barrios. El País, 4 de novembre de 2013

Existe una Barcelona potente y elegante, cosmopolita y atractiva. Existe, también, una Barcelona que lo está pasando mal y ve como su futuro se desvanece, algo que nunca hemos permitido. El Eixample de Cerdà es, en este sentido, un canto a la ciudad igualitaria. No se trata de contentar a nuestras conciencias con un poco más de políticas sociales, se trata de inventar un proyecto político que apueste por una ciudad cohesionada que no deja a nadie por el camino. El PSC de Barcelona, de la mano de vecinos y entidades, lanzó este miércoles desde la Nau Ivanov un elocuente SOS Barrios hacia una ciudad que, como diría Paco Candel, puede volver a cambiar de nombre.

Article El País

“Quan perds la seriositat, perds espai de comandament”

Dijous, 25 d’abril de 2013

 

Jordi Martí: “Quan perds la seriositat, perds l’espai de comandament. El govern Trias s’està ensorrant”

  • El president del GMS denuncia l’abandó al que CiU ha condemnat Barcelona Activa tot i ser una de les prioritats del mandat recollides al vigent PAM

 

  • “Trias ens va prometre que l’Ajuntament hi destinaria 3 M€ més el 2012. La realitat és que els ha reduït, passant de 18’1 M€ als 15’5 M€”, ha explicat el regidor socialista, qui ha qualificat aquest descens de “frau”

 

Els números no enganyen. Les dades oficials fetes públiques pel Govern municipal sobre l’activitat de Barcelona Activa mostren contundentment l’abandó que aquest ha fet durant el 2012 dels programes d’ocupació i de la baixada espectacular del número de persones participants en programes de formació ocupacional i de capacitació tecnològica. Un descens que, en paraules de Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista (GMS), és tot un frau. “Trias ens va prometre que l’Ajuntament destinaria 3 M€ més a Barcelona Activa al 2012. La realitat és que s’han passat dels 18’1 M€ del 2011 als 15’5 M€ del 2012”, ha denunciat Martí.

El regidor socialista -qui ha recordat que l’atur a Barcelona aquest mes del març, l’últim del que es tenen dades, arribava a les 115.154 persones- ha denunciat que els programes d’ocupació han passat dels 26.972 del 2011 als 19.532 del 2012, mentre que la taxa d’atur creixia en aquests anys un 2’2%. El número de persones participants en programes de formació ocupacional, també entre tots dos anys, han passat de 7.684 a 1.415; és a dir, s’ha reduït en un 81,6%. Un percentatge similar, el 78%, és el que s’ha reduït el número de persones participants en programes de capacitació tecnològica: de 62.968 a 13.868.

Xifres que han dut a Martí a parlar de “frau”. “Trias ha faltat a la seva paraula. El que ha fet a Barcelona Activa és un frau al ciutadà, un frau al plenari, un frau als veïns que van participar en l’elaboració del PAM, on es recollia la necessitat d’impulsar polítiques actives d’ocupació”. La falta de paraula del Govern municipal deixa la seva capacitat de pacte, en paraules del president del GMS, en “via morta”. “I donada la minoria en la que es troba”, ha recordat, “això és molt greu. En què pensa Trias, de quina manera pensa generar iniciativa política, de quina manera pensa recuperar credibilitat”, s’ha preguntat Martí. “Quan perds la seriositat, perds l’espai de comandament. Aquest govern”, ha conclòs el regidor socialista, “s’està ensorrant”.

 

 

L’alcalde absent s’absté

No ha obert la boca. Ha tingut la oportunitat de intervenir al llarg de tot el debat, de mostrar la seva teòrica preocupació, de donar escalf i suport a les mesures que hem inclòs en el pla de xoc per acabar amb l’atur juvenil, però l’ha desaprofitada. L’alcalde de les persones, l’alcalde de la mà estesa, avui ha tornat a posar en evidència la seva inhibició sobre tot allò que afecta a Barcelona. Sincerament, no puc entendre la inhibició de Trias en aquest debat tenint en compte que l’atur és el principal problema d’aquesta ciutat i que l’atur juvenil és ja del 50%.

Aquest matí hem celebrat a l’Ajuntament, a petició del Grup Municipal Socialista (GMS), un Ple extraordinari per intentar donar respostes a la dramàtica situació que viuen molts dels joves de Barcelona. ¿O no és dramàtic que el 50% dels joves d’entre 16 i 29 anys, prop de 18.000, no trobin feina? Per l’alcalde, no. Avui es tractava de debatre aquesta realitat i presentar un pla de xoc dirigit a explotar totes les possibilitats que l’Ajuntament té, com administració pública, per tal d’ajudar a reduir l’atur juvenil. Fa uns anys, el principal problema que patien els nostres joves era el de l’habitatge. Molts marxaven perquè aquí no en podien tenir. El principal problema d’avui és la ocupació, l’element central per l’emancipació. Barcelona, més que mai, ha de ser la ciutat dels joves. Qualsevol ciutat que expulsa als seus joves deixa de ser ciutat, mata el seu futur.

CiU s’ha abstingut. Ni si ni no, com sempre. La diferència és que avui no es votava una modificació de PGM ni una expropiació… Avui es votava ajudar als joves. És per això que l’hi dic a l’alcalde que deixi ja de fer el ploramiques, que deixi de fer-se la víctima amb el pressupost. No ens demani complicitat i suport si després és incapaç de complir els pactes, si no té capacitat per fer cap projecte ni presentar alternatives. Trias ha tornat a perdre una oportunitat per fer-nos recuperar la confiança. Dilluns demanava als grups polítics amb representació a l’Ajuntament fer un gran pacte perquè Barcelona no deixi de funcionar. Avui, els socialistes l’hi hem servit en safata de plata i ell, ningunejant-lo, l’ha rebutjat. És cert, el Ple ha aprovat el pla de xoc per combatre l’atur juvenil. Ho ha fet amb els vots favorables d’ICV-EUiA i UpB i l’abstenció de PP i CiU. Lamentablement, tot i que Trias va dir a principis de mandat que compliria tot allò que s’aprovés el Ple, ja sabem com acaben les votacions que guanyen però no agraden al Govern. I per cert, no és veritat que les mesures no puguin fer-se per falta de pressupost. És radicalment fals.

El GMS ha proposat al Ple destinar 50 M€ a polítiques de joventut els propers 3 anys, més enllà dels que ja es destinen actualment; uns diners que han d’estar destinats prioritàriament a la lluita contra l’atur juvenil. Entre les mesures incloses a la proposició destaca la creació de les Beques-Barcelona, obrint una bossa mínima de 1000; la creació d’un programa de crèdits per a la formació i emprenadoria que posi a disposició de cada jove que completi l’ESO o un PQPI un màxim de 1500 € i un màxim de 1.500 € més quan acabi el Batxillerat o la FP inicial; la incorporació a l’Ajuntament de 500 joves cada any per a fer pràctiques, i l’estimulació de la R+D+I juvenil. L’Ajuntament, que pot assumir perfectament aquesta xifra, beneficiaria amb aquestes mesures prop de 15.000 joves.
Un alcalde inhibit no pot evitar que a la ciutat es comencin a donar els primers indicis d’alarma als barris. Un alcalde que s’inhibeix, un alcalde de despatx, que no surt a l’arena a discutir les propostes, no pot evitar que la ciutat se’ns comenci a trencar per dins. La joventut és metàfora on s’intensifiquen els fenòmens que passen en totes les societats. Si l’atur és la metàfora de la crisi, l’atur juvenil és la plasmació d’aquesta metàfora. L’etapa dels 16 als 29 anys és la més prolífica, és l’edat dels somnis, dels somnis i de la màxima energia. Si deixem d’apostar per als nostres joves deixarem de ser ciutat.