La Barcelona del segle XXI. Línia, 7 de març de 2022

Durant la primera quinzena de febrer, des del govern municipal de Barcelona vam anunciar l’inici d’algunes de les obres emblemàtiques que faran realitat un model de ciutat adaptat al segle XXI. Una ciutat necessàriament més verda i sostenible, amb un espai públic més amable per als vianants i més resilient als reptes climàtics i sanitaris que ja estem patint. Després de sis anys de govern de l’alcaldessa Colau, es comença a materialitzar allò que es podia intuir després de la victòria electoral del maig de 2015. L’agenda del canvi tenia una transcendència molt important, i ara es concreta amb un projecte de transformació de la ciutat inèdit des de la transformació olímpica dels anys 80. Aquest impuls parteix d’un municipalisme convençut que no es governa per administrar sinó per donar respostes als nous reptes plantejats.

Enllaç a l’article

Protegim les escoles

Aquest matí, després de quasi sis mesos, ha començat un nou curs escolar, amb un ampli consens sobre el paper insubstituïble que tenen les escoles en l’educació, la socialització i la igualtat per la vida d’infants i joves. Aquest curs s’inicia amb la lògica incertesa generada pel context i amb el focus posat en les mesures de seguretat sanitària que s’aplicaran.

Si alguna cosa ha evidenciat i visibilitzat la triple crisi -sanitària, social i econòmica- associada a la pandèmia han estat alguns dels reptes que tenim com a ciutat i que el govern municipal ja havia prioritzat en contra d’algunes opinions. Una d’aquestes prioritats és la recuperació de l’espai públic per als vianants per gaudir d’una ciutat més amable i segura, amb menys fums i soroll.

Una concreció d’aquest objectiu és el projecte “Protegim les escoles”, que s’impulsa des del mandat anterior. Entenem que una escola protegida és aquella on es prioritza la seguretat i el benestar de nens i nenes. Per fer-ho, s’actua als carrers del voltant i als accessos de les escoles en funció de les seves necessitats. En algunes es pacifica el trànsit, se’n redueix la velocitat o es canvia l’enllumenat; en d’altres es milloren els accessos, ampliant els espais d’entrada i sortida (tan importants en aquest moment), dotant-los de més verd i ombra o millorant i ampliant el mobiliari urbà.

Aquestes actuacions afavoreixen no només l’objectiu principal de seguretat i benestar, sinó que ajuden a articular relacions i complicitats entre la mateixa comunitat educativa i amb el veïnat, que també gaudeix d’un espai pacificat.Seguirem dedicant recursos per actuar en 200 centres fins al 2023 en unes millores que enllacen amb iniciatives com els Refugis Climàtics a les escoles, els programes Escola Respira i Escoles + Sostenibles, i el Pla del Joc a l’Espai Públic.

Desitjo un bon curs a tota la comunitat educativa.

Al Besòs, altra vegada

Qualsevol alcalde, o candidat a ser-ho, ha de tenir una dèria, una mena d’esperó que el permeti sobreviure a les inclemències de la política i, alhora, concreti i faci tangible una visió sobre la ciutat. La política municipal -aquesta és la seva grandesa, la que a mi m’ha atrapat i que mai no he sabut trobar a les llargues i feixugues sessions parlamentàries- ha de tenir sempre els peus a terra, a la realitat concreta de la ciutat. En una de les primeres converses que vaig tenir amb l’alcalde Trias vaig demanar-li quina era la seva dèria, per quin projecte o iniciativa estava disposat a jugar-se-la de veritat. Em va mirar atònit, pensant que era boig. Aquell dia vaig saber que estava davant un alcalde de transició. Un dia d’aquests els hi preguntaré als meus adversaris a les primàries, veurem…

Des de fa anys, la meva dèria és el Besòs: un riu que va ser claveguera a cel obert, el límit de la ciutat imposat per Cerdà, l’àrea on, desendreçada, creixia una perifèria urbana que Barcelona mai se l’ha mirat. La ciutat oberta al mar ha seguit, malauradament, d’esquena al riu i encara pitjor: s’ha acabat de separar fent passar les Rondes vora seu. El Besòs és important per moltes coses des del punt de vista urbà, però el més important és que conté una memòria acumulada que encara no han descobert molts barcelonins. Si amb l’obertura al mar la ciutat va redescobrir la Mediterrània, abraçant el Besòs, Barcelona s’hauria de reconciliar amb ella mateixa, amb un espai físic i mental que encara desconeix. Posar la mirada en un lloc també és una manera de fer ciutat.

El Besòs és important per tres coses. El darrer estudi de l’IGOP sobre desigualtat en el territori, l’assenyala com el corredor de la pobresa del país que travessa la ciutat i segueix amunt per la llera del Ripoll. En l’àrea urbana que ressegueix el riu s’hi concentra una gran densitat de ciutadans en risc d’exclusió social. Santa Coloma és l’únic govern municipal d’aquesta àrea que, amb els recursos escassos, ha engegat plans seriosos per frenar la pobresa energètica, combatre els desnonaments i generar polítiques actives d’ocupació. S’imaginen convertir el Besòs en l’àrea per posar a prova les polítiques més valentes de combat contra la desigualtat social? Aquest és el repte de les ciutats i Barcelona ha de tornar a ser-hi.

També és important en clau metropolitana. El Besòs, si en comptes d’entendre’l com un límit el veiem com un eix (amb la mateixa orientació i potència de centralitat que el passeig de Gràcia), esdevé l’espina dorsal de la Barcelona metropolitana. Poca broma! La Sagrera ajudarà a atorgar centralitat, però calen actuacions potents per integrar les infraestructures de mobilitat i fer més amable l’accés. Els diners que Trias gastarà a Glòries (més de 250M€!) o al passeig de Gràcia haurien fet més servei invertits en el Besòs. Alhora, cal començar a pensar en una visió a llarg termini, cal dissenyar un pla d’equipaments del riu, cal pensar en els nous usos lúdics, comercials i veïnals que el Besòs pot oferir. En les ciutats metropolitanes, els espais a repensar són les frontisses; allò que va ser perifèria, límit, i que avui ha esdevingut centre. Si resolem el Besòs, resoldrem el repte urbà de la Barcelona metropolitana i haurem tornat a marcar el camí de com les ciutats afronten els reptes contemporanis. Això també vol dir ser capital d’Estat!

I encara una tercera: el Besòs és també un paisatge mental, un imaginari amagat. Hi ha una memòria acumulada, tan important com el passat industrial del Poble Nou, però que no acaba de florir. Ho tornava a pensar visitant l’excel·lent i modestíssima  exposició al voltant de la tèrmica que es va inaugurar la setmana passada al Museu de la Immigració de Sant Adrià (per cert: no us la perdeu, algun director de museu o centre cultural barceloní hauria de reaccionar d’una vegada!). Ho he pensat sempre llegint a Javier Pérez Andújar: hi ha un enorme potencial de memòria, de lluites obreres, de patiment i de vida popular, i d’immigració arribada després de la guerra. El dia de la inauguració, Jaume V. Aroca, un dels comissaris de la mostra, m’explicava que encara hi ha ciutadans que s’asseuen dins el Sevillano, el tren que venia carregat d’immigrants del qual el museu en conserva un vagó plantat al mig del jardí, i ploren en silenci. La tèrmica, les tres xemeneies, és el símbol del Besòs, la fàbrica de la llum, com la denomina l’exposició, que feia ploure cendra sobre Barcelona. Aquest edifici dels setanta té la potència per esdevenir el far de la Barcelona metropolitana, el reclam perquè els Barcelonins s’hi fixin, l’ham per integrar el Besòs en el relat barceloní. No ho desaprofitem.

Sobre tot plegat, alerto, s’hi ha posat un núvol preocupant: l’interès de grans grups d’inversió. El més temptat és xinès i vol quedar-se les 20 hectàrees que inclouen les tres xemeneies per desenvolupar-hi un projecte global. Si buidar la tèrmica de tots els elements del seu passat ja ha estat un error, avui irreparable, entregar-la als interessos del mercat financer és el pitjor camí per resoldre aquesta franja de front marí. Fer ciutat és una activitat delicada, com la de l’alquimista que busca la síntesi justa entre passat, present i futur. El mercat és necessari, però entregada la ciutat a les seves mans, la fa mal bé i li extreu l’essència urbana. Esborrar la memòria o condemnar-la només a perviure en llibres i exposicions, és carregar-se la ciutat.

Avui diumenge he tornat a passejar pel Besòs i em retrunyen els versos del poema Murió por gritar, dedicat a Manuel Fernandez Márquez, un obrer mort l’abril del 1973 per un tret de la policia:

 

Martes 3 de abril de 1973.

Ese día murió

Manuel Fernández Márquez,

Obrero.

Pero no de cansancio,

Como morimos muchos.

Pero no de accidente de trabajo,

Como seguimos muriendo.

Pero no de hambre y de miedo,

Como quisieran que muriésemos.

Murió por gritar

que no quería morir por nada de eso.

 

“El Govern ens proposa barris a velocitat humana quan el que avui està en

“Pretenen fer passar per revolució de l’urbanisme contemporani pràctiques que fa temps que es donen a Barcelona”, critica el president del GMS

El Govern municipal ha presentat avui Barris a velocitat humana, un programa d’impuls de 5 superilles pilot a Barcelona. “Se’ns presenta una mesura on el Govern pretén fer passar per revolució de l’urbanisme contemporani pràctiques que fa temps que es donen a Barcelona, estratègies”, ha recordat el president del Grup Municipal Socialista (GMS), Jordi Martí, “que busquen donar prioritat al vianant per sobre dels cotxes. Entre moltes d’altres, les peatonalitzacions, les superilles que s’han fet a alguns centres històrics o la mateixa Vila Olímpica”. Martí, fins i tot, ha volgut recordar-li al Govern un dels antecedents de la mesura presentada avui: “El Pla Macià, proposat als anys 30 per LeCorbusier i Sert que malauradament va quedar estroncat per la Guerra Civil”. “El Govern”, ha criticat el regidor socialista, “ens proposa barris a velocitat humana, quan el que avui està en joc als barris és la dignitat humana, que és el que estem perdent en moltes zones molt castigades per la crisi”.

Sobre Glòries: “Bon projecte, concurs amb males bases”

  • El president del GMS insisteix: “Trias comet un error fragant: invertir 168M€ en aquest projecte és, avui, una pèssima decisió política”

Resolució, aquest matí, del concurs per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries, que ha guanyat per unanimitat Canòpia Urbana, de la UTE Agence Ter & Ana Coello de Llobet. “Es tracta d’un bon projecte”, ha reconegut el president del Grup Municipal Socialista (GMS), Jordi Martí. “Malauradament”, ha assegurat, “el problema no és qui ha guanyat el concurs sinó quines han estat les bases d’aquests”. El regidor socialista ha recordat que “la crisi ens ha ensenyat que tota inversió pública exigeix ser estudiada fins l’últim € i que han de prioritzar-se els projectes que tenen un clar retorn social. En aquest sentit, Martí ha assegurat que “Trias comet un gran error: invertir 168M€ en aquest projecte és, avui, una pèssima decisió política”. En la seva opinió, “aquests recursos s’haurien de dedicar a equipaments, vivenda social i a un pla de barris per lluitar contra la creixent desigualtat que es viu a Barcelona”. El projecte que avui s’ha aprovat, de 30M€, obliga a enderrocar el tambor de Glòries (20M€) i fer el túnel de la Gran Via (118M€). Completades aquestes accions, arribarà el torn dels equipaments. “Sens dubte, l’ordre ha de ser l’invers, la prioritat era  assegurar els equipaments”.

“Gastar-se avui 20M€ a la Diagonal és un excés”

“Trias ha perdut el nord. La ciutat ja fa temps que se li ha escapat de les mans”, denuncia el president del GMS

“La ciutat comença a esquerdar-se socialment mentre el seu alcalde, assegut al despatx, concentra inversions al centre de Barcelona”, critica el regidor socialista

La reforma de la Diagonal començarà en poques setmanes i les obres es licitaran per 20M€, 2’5M€ més dels inicialment previstos Així va anunciar-ho ahir, en un acte celebrat al Círculo Ecuestre, l’alcalde de Barcelona. Una decisió que demostra, en paraules de Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista (GMS), que “Trias ha perdut totalment el nord”. “La ciutat”, ha assegurat el regidor, “ja fa temps que se li ha escapat de les mans”. “Gastar-se avui 20M€ a la Diagonal”, ha assegurat, “és un excés”. Aquesta inversió respon al model de ciutat del Govern conservador de CiU. “Per culpa d’una crisi que sembla haver-se tatuat sobre la nostra quotidianitat, Barcelona comença a esquerdar-se socialment mentre el seu alcalde, assegut còmodament al despatx, concentra inversions al centre de Barcelona”. “Als 20M€ que Trias es gastarà a la Diagonal cal sumar, entre d’altres, els que s’inverteixen al passeig de Gràcia (8M€) o General Mitre (4M€)”, ha explicat Martí.

 

“La modificació del Pla d’Usos es carrega Ciutat Vella”

Dimecres, 24 d’abril de 2013

 

Jordi Martí: “La modificació del Pla d’Usos es carrega l’equilibri de Ciutat Vella”

  • “Marina de luxe, Pla d’Usos, Montmeló… En poc temps hem passat de Massachusetts a Montecarlo”, ha lamentat el president del GMS

 

  • “Sabem que Mas vol portar el país cap a Ìtaca. Avui sabem que Trias porta Barcelona cap a València”, ha criticat el regidor socialista

 

Després d’unes setmanes on Alberto Fernández Díaz ha anat anunciat totes i cadascuna de les inversions que farà l’Ajuntament el 2013, ahir va arribar-li el torn al Pla d’Usos de Ciutat Vella. La seva modificació va ser, també, anunciada pel PP. Avui, 24 hores després d’aquesta rellevant notícia, el govern municipal l’ha oficialitzat. El president del Grup Municipal Socialista (GMS), Jordi Martí, ha volgut valorar el què i el com. Sobre la modificació, Martí ha estat clar: “El més rellevant és la consolidació del pacte de govern entre CiU i PP; un pacte que és un frau perquè es carrega el PAM, un full de ruta aprovat al Plenari municipal que era fruit, com se’ns va repetir una i altra vegada, d’una amplíssima participació ciutadana. Un PAM que, després dels darrers acords –inversions, Pla d’Usos-, està ferit de mort”.

Pel regidor socialista, la modificació aprovada per CiU i PP “es carrega el districte, es carrega l’equilibri de Ciutat Vella”. “Marina de luxe, Pla d’Usos, Montmeló… En poc temps hem passat de Massachusetts a Montecarlo”, ha criticat. Martí ha recordat allò que tots els experts avalen: “Tots els plans turístics plantegen que allò que cal és escampar l’activitat turística per tota la ciutat i rebaixar la pressió sobre el centre. Aquesta modificació va, senzillament, en direcció contrària”.  Sobre l’afirmació que ha fet regidora de Ciutat Vella –“el límit d’hotels el posarà el Plenari”-, Martí ha assenyalat: “que ningú no s’enganyi, el límit el posarà el PP”.

Sobre el com, el president del GMS ha estat clar: “l’acord amb el PP té una cadència curiosa. Dels acords ens assabentem perquè els anuncia el PP; després, i no abans, els aprova la Comissió de Govern, i després, en un gest que encara és més trist, l’alcalde surt i els agraeix”.

“I a tot això”, s’ha preguntat Martí, “on és l’alcalde?”. “L’hem convertit en una persona que simplement dóna les gràcies. No hi ha cap iniciativa política que puguem atribuir-li. Ciutat vella, el cor de Barcelona, allà on es dóna la metàfora de la ciutat sencera, no mereix que l’alcalde no expliqui quin és el seu projecte. Sabem que Mas vol portar el país cap a Ítaca. Avui sabem que Trias porta Barcelona cap a València. Ben trist”, ha conclòs Jordi Martí.

 

 

Glòries y la crisis. ABC, 9 de març de 2013

Dedicar 40 millones de euros a tirar abajo el tambor de las Glòries es un error. El Ayuntamiento debe dedicar estos recursos a invertir en equipamientos, vivienda social y un plan de barrios con los que luchar contra la creciente desigualdad que vive instalada, sin pudor alguno, en demasiados barrios de Barcelona. La crisis, que se empecina a tatuarse sobre nuestra cotidianidad, nos obliga a hacer renuncias temporales en beneficio de proyectos que insisto, hoy, son urgentes. Es por ello que pido al alcalde de Barcelona que ejerza como tal y replantee las inversiones previstas para Glòries en este mandato. Si lo hace, si actúa con inteligencia política, tendrá mi total apoyo.

Article ABC

La vaca cega. Bcn.cat, 7 de gener de 2013

Un any i mig després, CiU s’ha vist obligada al darrer Plenari de l’any 2012 a recular fins a la casella zero. Després de fer miques el consens polític i veïnal forjat al darrer mandat presentant un nou projecte urbanístic salpebrat de rampes helicoïdals i horts tecnològics que a ningú no han convençut, el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà ha votat a favor de la nostra proposició que va en direcció totalment contraria.

 

Article Bcn.cat

 

Vías con las que descarrilas. ABC, 27/12/2012

Tras atomizar un nuevo y mayoritario consenso presentando un proyecto urbanístico distinto, sembrado de rampas helicoidales y huertos tecnológicos que ha nadie han convencido, CiU ha votado una proposición que va en dirección contraria a su propio proyecto.

Un año y medio después volvemos a la casilla de salida. Flaco favor le hacemos a la credibilidad de la política cuando tomamos decisiones dilatorias partidistas e incomprensibles a los ojos de nuestros ciudadanos. Porque incomprensible es que quien deliberadamente ha retrasado un proyecto ideando otro vote a favor de volver al original.

Y mientras, sin noticias del alcalde Trias…

 Article ABC