Va de Besòs. Línia, 14 d’octubre de 2022

El Besòs és un territori estratègic per a la metròpoli barcelonina i per a Catalunya, amb una de les densitats de població més altes d’Europa, on viuen, segons quins límits de referència prenem, entre 700.000 i un milió de persones repartides en gairebé un centenar de barris de diferents municipis.

Avui el Besòs ha deixat de ser el límit entre ciutats i el seu parc fluvial és un espai renaturalitzat que gaudeixen milers de ciutadans de les dues lleres. El Besòs ha esdevingut el veritable centre de la regió metropolitana de Barcelona; l’eix que l’explica i la projecta i l’indret amb més potencial de transformació, no només a la banda del litoral, sinó al llarg de tot el riu. La construcció de consensos al voltant del futur del Besòs és imprescindible i l’estem consolidant. 

Enllaç a l’article

Adaptant Barcelona a la crisi climàtica en mitiguem els seus efectes. Línia, 2 de setembre de 2022

Hem patit un estiu amb temperatures molt superiors a la mitjana i extremadament sec, amb onada de calor rere onada de calor, grans incendis i fenòmens extraordinaris com la pedregada de dimarts. Totes les dades demostren que el canvi climàtic no és un escenari de futur, sinó que és una realitat present. Malgrat que en aparença hi ha un ampli consens al voltant de la crisi climàtica, l’agenda per adaptar la ciutat al canvi climàtic i, alhora, mitigar els seus efectes més contraproduents ha conviscut amb propostes que anaven justament contra aquests objectius. L’exemple més alarmant és la voluntat d’alguns d’ampliar l’aeroport del Prat, que demostra que hi ha sectors a la ciutat i al país que es limiten a adjectivar de sostenible qualsevol projecte, a lluir el pin dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i a desacreditar, i fins i tot judicialitzar, el canvi de model de ciutat i el desplegament de mesures imprescindibles en l’actual context.

Enllaç a l’article

Barcelona és propietària del seu destí. Línia, 29 de juny de 2022

Barcelona és una ciutat d’èxit. No és casualitat que iniciatives nascudes aquí, com els recents Primavera Sound o el Sónar, tinguin repercussió mundial i que grans esdeveniments internacionals vulguin vincular-se amb la ciutat. És molt bona notícia que tants projectes triïn Barcelona, però també ho és que la ciutat esculli, només, aquells que li interessen. La idoneïtat d’un gran congrés, fira, festival, competició esportiva o inversió recau en la seva coincidència amb el model de ciutat. Això ens permet, alhora, que qualsevol esdeveniment tingui la màxima repercussió per al conjunt de la ciutadania i per al teixit i l’ecosistema local, i no només en la projecció internacional.

Enllaç a l’article

Limitar els creuers per una ciutat saludable i per a tothom. Línia, 30 de maig de 2022

Un dels debats que va fer aflorar Barcelona en Comú ara fa set anys va ser la necessitat d’establir un model turístic per a la ciutat.

Una de les qüestions que influeix en un model turístic sostenible és l’arribada de creuers al Port de Barcelona, que és el primer port de creuers del Mediterrani. D’una banda, comporta una massificació turística amb un retorn econòmic baix, sobretot en els creuers que fan parada de poques hores. De l’altra, aquestes grans embarcacions generen contaminació i contribueixen al canvi climàtic, amb conseqüències per a la salut pública i el benestar de la ciutadania. 

Enllaç a l’article

El debat contaminat de la Zona de Baixes Emissions. Línia, 12 d’abril de 2022

 Necessitem i volem reduir la contaminació que genera el trànsit i que a Barcelona és responsable del 27% de les emissions de CO2. En aquest debat públic, elits i lobbies monopolitzen moltes tribunes i sobrerepresenten opinions socialment minoritàries. Es va intentar el mateix amb la proposta d’ampliació de l’aeroport, lloant-ne unes teòriques virtuts, amagant o menystenint l’impacte ambiental del projecte i donant veu a una suposada societat civil que a la manifestació del 19 de setembre es va demostrar poc representativa del sentir de la ciutadania.

Enllaç a l’article

La Barcelona del segle XXI. Línia, 7 de març de 2022

Durant la primera quinzena de febrer, des del govern municipal de Barcelona vam anunciar l’inici d’algunes de les obres emblemàtiques que faran realitat un model de ciutat adaptat al segle XXI. Una ciutat necessàriament més verda i sostenible, amb un espai públic més amable per als vianants i més resilient als reptes climàtics i sanitaris que ja estem patint. Després de sis anys de govern de l’alcaldessa Colau, es comença a materialitzar allò que es podia intuir després de la victòria electoral del maig de 2015. L’agenda del canvi tenia una transcendència molt important, i ara es concreta amb un projecte de transformació de la ciutat inèdit des de la transformació olímpica dels anys 80. Aquest impuls parteix d’un municipalisme convençut que no es governa per administrar sinó per donar respostes als nous reptes plantejats.

Enllaç a l’article

“Jordi Martí augura que BComú ganará en 2023 y que ERC y PSC se disputarán la segunda posición”

Entrevista a Europa Press

 “Esta ciudad ha abierto un proceso de cambio, de transformación, que no se parará y que sin duda continuarán liderando los comuns. Es verdad que habrá un combate entre ERC y PSC, por la segunda posición”

Enllaç a l’entrevista

Jordi Martí reprocha a Cambray avanzar el calendario escolar a “golpe de decreto”

 “Para que una escuela funcione, el principal activo son los equipos de maestros y no se puede actuar contra los equipos de maestros, aunque sea por un objetivo tan sensato como el que persigue el conseller Cambray”

Enllaç a l’entrevista

Barcelona, capital referent. Línia, 24 de gener de 2022

Els que hem defensat la necessitat d’aprovar pressupostos expansius per afrontar el context de crisi sanitària, econòmica i social, als antípodes de les retallades i l’austeritat, podem estar satisfets. Barcelona, Catalunya i Espanya van aprovar en temps i forma els seus comptes per al 2022. L’aprovació dels comptes expansius és una bona notícia, ja que permeten fer polítiques anticícliques per a una sortida més justa de la crisi i reactivar i transformar l’economia al servei de la majoria. Però també ho és la capacitat de lideratge de Barcelona i la constatació que el canvi d’agenda política iniciat a la ciutat el mandat passat s’està consolidant i és un referent a Catalunya, com demostren algunes de les partides pressupostàries que recullen els comptes de la Generalitat.

Enllaç a l’article

Liderar la recuperació econòmica gràcies al canvi de model. Línia, 10 de desembre de 2021

Només vint mesos després, Barcelona pot liderar la recuperació econòmica gràcies a una agenda política de canvi de model iniciada fa sis anys.

La crisi sanitària ha induït una crisi econòmica i social que se suma a la situació d’emergència climàtica i que ha forçat un canvi de paradigma en la resposta política, despullant la injusta gestió de la crisi de 2008. Les administracions, aquesta vegada sí, estem aprovant pressupostos expansius per desenvolupar polítiques públiques anticícliques i d’estímul econòmic que han ajudat a reactivar l’economia i han salvat milers de llocs de treball.

Enllaç a l’article

Noves centralitats metropolitanes. Línia, 8 de novembre de 2021

La configuració de l’RMB ha permès l’aparició de diferents centralitats en els àmbits de la recerca i la innovació. Els sis nuclis de recerca més antics són a la ciutat de Barcelona, però els sis més recents són a l’àrea metropolitana. L’efecte de taca d’oli haurà de continuar creixent a partir de nuclis ja existents com el Tecnocampus de Mataró, la UPC de Vilanova o el Parc Taulí de Sabadell. Sembla evident, també, que els grans equipaments culturals del futur es faran fora del municipi de Barcelona, però seran tan barcelonins com el MNAC o el MACBA. 

Enllaç a l’aticle