Malgrat l’apel·lació permanent a la nostàlgia dels grans consensos olímpics, ara ja només s’exclamen quan alguna cosa fereix el seu compte de resultats: sigui una normativa per incrementar l’habitatge protegit, la limitació del nombre de places hoteleres, la regulació de la denominada economia de plataforma, la protecció d’una zona natural o les limitacions del vehicle privat pel centre de la ciutat. Han substituït el desig de contribuir al progrés compartit per una sorollosa i tavernària rebequeria.
“El Corredor Mediterráneo debe tener también una dimensión cultural”
Entrevista de Begoña Jorques a Levante
Una entrevista al voltant de la necessitat d’avançar per millorar l’articulacio d’un espai cultural singular i potentíssim.
“S’ha de trencar la dicotomia Barcelona-país”
Entrevista de Maria Palau a el Punt Avui
“Allò global és allò local sense murs. Ens cal fer cosmopolita el que som, que és molt cosmopolita”
“No hem tingut ni un govern nacional ni un govern estatal que apostés per la nostra cultura”
“M’agradaria un corredor cultural mediterrani”
Entrevista d’Ignasi Aragay al diari Ara.
“Barcelona ha de relacionar-se culturalment amb el territori de manera antagònica a com ho ha fet Madrid”
“L’infrafinançament de la cultura a Catalunya no l’entén ningú”
“És essencial afegir al corredor mediterrani econòmic la capa de la cooperació cultural”
«Barcelona no és una ciutat per a franquícies culturals com la de l’Hermitage»
Entrevista de Ramón Vendrell a El Periódico
“A Catalunya el percentatge d’inversió en cultura és dels últims de les comunitats d’Espanya”
“Hem de tenir grans equipaments, sens dubte. Ara, hem de demanar a aquests grans equipaments que es vinculin amb el barri on són”
“Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besos és el futur lloc que tenim per definir”
“Debe entenderse más que Barcelona es la capital de la cultura catalana”
Entrevista de Maricel Chavarría a La Vanguardia
“Desengañémonos: Barcelona tiene este plus de presencia internacional porque es capital de una cultura”
“Que el Govern de la Generalitat destine un 0,8 % a cultura es una anomalía europea. En unos años el de Barcelona le atrapará en gasto en cultura”
Cap a la metròpoli sostenible. Línia, 3 de setembre de 2021
Davant la constatació que la meitat de la població mundial viu en entorns urbans, especialment regions metropolitanes, i que s’estima que la xifra arribarà al 68% el 2050, és evident que el paper de les ciutats és cabdal per apaivagar el canvi climàtic i afrontar-ne les conseqüències.
El procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, ha centrat el Cicle Resilient en l’emergència climàtica i ambiental i en els territoris saludables. Aquest és, clarament, un repte que té una dimensió on les fronteres administratives són totalment invisibles, ja que cap territori pot afrontar l’emergència tot sol i és imprescindible una resposta concebuda regionalment.
¿AENA es de fiar? El Periódico, 8 de juliol de 2021
Escric a el Periódico que la proposta d’AENA d’ampliació de l’aeroport és un farol perquè no es pot acceptar condicionar la inversió a la tercera pista, aquesta no garanteix esdevenir un hub, i amb compensacions pendents no son creïbles les futures
Per un Pla de Barris Metropolità. Línia, 25 de juny de 2021
L’augment de les desigualtats socials i la conseqüent segregació urbana són reptes centrals de les ciutats. Les causes no neixen a la ciutat i depassen les capacitats dels governs locals, però, en canvi, la desigualtat hi aterra i provoca que els sectors més benestants s’apleguin en els mateixos territoris i els col·lectius més vulnerables facin el mateix.
Un article on exposo les aportacions i diferències entre la Llei de Barris de la Generalitat i el Pla de Barris de Barcelona per argumentar la necessitat d’impulsar un Pla de Barris Metropolità.