Trias regala a Mas els diners dels barcelonins

La crisi econòmica és indiscutible i les dificultats econòmiques de la Generalitat són una evidència. Només cal fer una mirada ràpida als pressupostos corresponents al 2012 del Govern i de l’Ajuntament de Barcelona per adonar-se’n; per cert, cal tenir en compte que ni Ajuntament ni Generalitat han aprovat, encara, el pressupost corresponent al 2013.

Anem als números. La Generalitat pressuposta uns ingressos corrents de 24.333 M€ i una despesa corrent de 27.219 M€, és a dir gasta 2.886 M€ més del que ingressa. Qualsevol pot adonar-se de la magnitud de la tragèdia. L’Ajuntament de Barcelona, en canvi, pressupostava uns ingressos corrents de 2.268 M€ i una despesa corrent de 1.922 M€. El resultat és un estalvi brut -la diferència entre ingressos i despeses corrents- de quasi 346 M€ en un any! Els motius de la mala situació econòmica de la Generalitat són múltiples i no són la raó d’aquest article; en canvi, la bona salut econòmica de l’Ajuntament en té una senzilla d’explicar: als anys noranta es va decidir que de cada 4 € ingressats 1 s’havia de dedicar a inversió; és a dir: el propi Ajuntament s’obligava a que les despeses corrents no superessin el 75% dels ingressos i, per tant, a un estalvi brut del 25% del seu pressupost. El motiu era que la ciutat havia de transformar-se de manera profunda i això exigia disposar de recursos per invertir i capacitat per endeutar-se. Així s’ha pagat la transformació espectacular de Barcelona: l’espai públic i els equipaments, els Jocs del 92, el front marí i la nova Diagonal fins a l’espai del Fòrum. En els períodes de crisi, fins i tot en aquest d’una durada com cap altra, aquest estalvi brut ha sigut el coixí que ha permès disminuir lleugerament la inversió però mantenir inalterable la prestació dels serveis públics municipals. Avui l’estalvi brut ronda el 15%, suficient per invertir durant aquest mandat, fins a 1.900 milions sense tocar ni un euro de la despesa corrent municipal. La diferència amb la Generalitat i amb la resta de grans institucions espanyoles, en termes de salut econòmica, és enorme.

Sobre Barcelona ha arribat un núvol negre que pot liquidar la salut econòmica de l’Ajuntament si no s’atura el drenatge continu de recursos municipals cap a la Generalitat. Si tornem a fer una mirada a les dades d’abans veurem que el dèficit anual de la Generalitat és més alt que tot el pressupost de l’Ajuntament. Dit d’una altra manera: la despesa del Govern és 14 vegades més alta que la municipal. El peix gran pot ajudar al petit, però el petit és incapaç, encara que vulgui, de resoldre els problemes del gran. No es tracta, per tant, de si toca o no toca ajudar al govern del país, sinó d’impedir que la mala situació catalana arrossegui a la segona institució de Catalunya que encara manté una notable salut econòmica i capacitat inversora. El perill s’articula de dues maneres, una pitjor que l’altra:

  1. Creix el deute reconegut de la Generalitat. El propi Ajuntament el xifrava en 236 M€: un 12% de la despesa municipal! Aquest deute s’ha doblat el darrer any i segueix incrementant-se dia a dia. L’Ajuntament, a més, ha fet una cosa molt perillosa: en el tancament econòmic del 2012 ha aprovisionat 136 M€, una manera d’assenyalar que comença a donar-los per perduts. El primer pas per tal que Trias perdoni una part del deute a Mas.
  2. Encara més greu, creix el deute no reconegut. Ja fa temps que el govern Trias busca maneres de pagar despeses corresponents a la Generalitat, sense incrementar el deute reconegut. Això vol dir que aquests recursos mai més no tornaran a l’Ajuntament. Una manera és incrementar la participació en consorcis o institucions compartides, de manera que l’Ajuntament va assumint més despesa sense disposar de nous ingressos. Això passa a cultura, educació, serveis socials… És imperceptible a curt termini, però és una bomba de rellotgeria pels anys a venir. L’altra forma és pagar coses que no toquen, buscant arguments forçats i sense sentit. L’aportació de 4 M€ al circuit de Montmeló és la més sagnant i inexplicable. Fins i tot és contradictòria amb les pròpies bases d’ajuts municipals, que estableixen que les activitats subvencionables s’han de realitzar dins el terme municipal.

La setmana passada vam contemplar i denunciar, astorats, com d’aquest núvol negre queia una tempesta: la Generalitat pretén justificar el retorn de 25 M€ a l’Ajuntament, corresponents a l’anomenat conveni d’Spanair amb obres pressupostades i executades en anys anteriors a la signatura del mateix conveni. Trias no pot acceptar-ho i si ho fa substitueix definitivament el paper d’alcalde pel de delegat del Govern a Barcelona. D’ençà que Trias va arribar a l’alcaldia, l’Ajuntament s’ha convertit en el banc bo de la Generalitat. El flux de recursos ha estat constant i el deute no ha parat de pujar. Ara, alertats per l’increment de les xifres, han començat a inventar sistemes per perdonar parts del deute, o per emmascarar les xifres i que l’increment no sigui tan escandalós. El banc bo esdevé boníssim, el primer a Europa que perdona deute. L’únic problema és que fer-ho, i fer-ho d’amagat encara més, és un frau als barcelonins; un frau comès pel seu propi alcalde. Que ningú no en tingui cap dubte: faré tot el que estigui a les meves mans per tal de salvaguardar els interessos de la ciutat i de tots els barcelonins. Aquesta hauria de ser, sempre, la missió de l’alcalde.

El Gran Premio de Ciutat Meridiana. ABC, 30/IV/2013

NO por pretérita la imagen resulta menos escandalosa. Pasadas las 14.00 horas del 14 de noviembre de 2009, el entonces presidente de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, y la todavía hoy alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, irrumpieron en el circuito de Cheste a bordo de un Ferrari descapotable de color azul popular. Tras completar el sinuoso trazado, Camps destacó, eufórico, que la Fórmula 1 ponía a Valencia en el mapa, que era un generador de empleo y prosperidad y que sí, que seguiría su firme pugna por captar estos proyectos. Desgraciadamente, el tiempo ha hecho trizas la apuesta que se hizo por este deporte, al que la política, erróneamente, priorizó sobre otras muchas cosas.

Article ABC

 

“Aquesta és l’última oportunitat per cobrar el deute”

Divendres, 26 d’abril de 2013

Jordi Martí: “Aquesta és l’última oportunitat per cobrar el deute”

  •  El Consell Plenari aprova per unanimitat la proposició del Grup Municipal Socialista (GMS) per instar a la Generalitat a destinar els recursos del Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) a pagar els imports compromesos amb els ajuntaments.
  • Martí ha demanat a Sònia Recasens que “deixi de      fer directora general de la Generalitat” i a Trias “que deixi de ser el delegat de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona”

 

 

El president del Grup Municipal Socialista (GMS), Jordi Martí, ha recordat avui que “el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona supera ja els 240 M i no pot seguir creixent. Si aquesta situació és manté posarà en perill la solvència financera d’aquest Ajuntament, donat que cada vegada financia una quota de serveis més àmplia”.

Per Martí, “el Fondo de Liquidez Autonómico és una petita escletxa que podem fer servir per recuperar el deute. La mesura encara està en procés de negociació i permetria el retorn del deute de la Generalitat a l’Ajuntament”. En opinió del regidor socialista “aquesta és l’última oportunitat per cobrar el deute”.

El president del GMS ha recordat a la segona tinent d’Alcalde, Sònia Recasens, que “si avui vostè pot parlar de solvència, de tresoreria, de caixa és gràcies a una gestió financera exemplar i modèlica que van heretar. Però si seguim així al final no quedarà ni un sol euro al calaix”. “Ara que vostès han  decidit pactar i ho han fet, de manera inexplicable amb el PP”, ha conclòs Martí, “almenys aprofitin aquesta escletxa perquè la Generalitat, a través d’aquest fons estatals, retorni el deute a l’Ajuntament. Així, potser aquest pacte amb el PP haurà servit per alguna cosa”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una oportunitat perduda. El Periódico, 18 de març 2013

No és acceptable que per evitar els abusos d’algunos -l’ajuntament de Madrid acumula la meitat del deute públic local- i controlar fèrriament la despesa pública, el Govern aposti per carregar-se la capacitat dels municipis de donar una resposta global a les necessitats dels seus ciutadans. En el cas de Barcelona és més lacerant ja que supedita el principal instrument de govern que ha tingut la ciutat, la Carta Municipal, al nou marc jurídic.

Article El Periódico

 

Barcelona en el diván. El País, 11 de gener de 2013

El pasado 20 de diciembre informaba al alcalde Xavier Trias que el Grupo Municipal Socialista (GMS) rompía las negociaciones del presupuesto municipal 2013. Esta ha sido, sin duda, la decisión más difícil que he tomado en mucho tiempo. Soy consciente de la dificultad que supone gestionar el Ayuntamiento con presupuestos prorrogados y que los ciudadanos esperan la máxima responsabilidad de sus representantes ante las durísimas condiciones sociales que vive Barcelona. Toca ahora contar las razones de mi decisión y colocarlas bajo la luz del debate público.

Article El País

Una Barcelona contra la crisi. El Periódico, 3/11/12

Barcelona té recursos per fer front a la crisi. És hora de reformatejar la llista de les prioritats. No ens podem gastar una fortuna per amagar els cotxes a la plaça de les Glòries o per renovar les línies d’autobusos urbans mentre el fantasma de la desnutrició infantil torna a fer acte de presència.

Article El Periódico

Un any i tot igual…

Aquest matí he fet balanç del primer any del govern Trias. Al web que avui estreno trobareu el resum de la roda de premsa. Al meu bloc us deixo escrites algunes reflexions. La primera, de calaix: administrar les competències municipals i definir i gestionar un projecte de ciutat que afronti els reptes contemporanis són les dues exigències a les que ha de fer front tot alcalde. L’administració quotidiana es recolza, sobretot, en la cultura de la organització municipal i en la capacitat del cos de funcionaris i treballadors públics. El projecte de ciutat, en canvi, és on pren sentit la política en majúscules.
La segona: el primer any de govern Trias va començar amb un traspàs exquisit i amb una gran dosis de continuisme en la gestió de les competències municipals. El nou alcalde heretava un Ajuntament amb una sòlida salut financera i uns treballadors altament qualificats. En allò que el govern actual ha estat més incapaç és alhora de definir i posar en marxa un projecte global per la ciutat, un horitzó a mig i llarg termini que aprofiti al màxim les potencialitats de Barcelona per afavorir el creixement econòmic i estableixi un vertader pla de xoc per contrarestar els efectes socials negatius de l’actual crisi econòmica.
La tercera: el gran problema del govern actual és la feblesa. Mai l’Ajuntament havia tingut un govern recolzat de manera tant minoritària. La incapacitat per articular una majoria estable es deu a l’escàs lideratge de l’alcalde Trias vers els seus propis regidors, molts d’ells més preocupats a que passi la seva que a contribuir en un projecte col•lectiu. Al menys s’hi troben tres lògiques, poc complementàries, en l’equip de govern: el futurisme tecnològic de l’àrea d’Hàbitat Urbà de llenguatge confús i projectes grandiloqüents; la deriva identitària a l’àrea de cultura, que poc a poc anirà apagant el nervi cosmopolita del nostre sistema cultural, i el neoliberalisme conservador de l’àrea de Promoció Econòmica impertèrrit al drama de l’atur a Barcelona.
I la quarta: manca de projecte, subordinació a la Generalitat i feblesa política són els tres atributs del govern Trias. La bona salut organitzativa i econòmica de l’Ajuntament, la inèrcia de projectes endegats en el passat i la continuïtat en l’administració de les competències municipals, actuen com a camuflatge de les debilitats del govern actual però progressivament s’aniran afeblint si no es capgiren. Barcelona no és només un territori per administrar: és la oportunitat del país per trobar solucions genuïnes a la difícil situació que estem travessant. Els socialistes no pararem de proposar i dibuixar un projecte, d’oferir acord generós per enfortir l’acció de govern. La qüestió és si el govern compta amb un lideratge capaç d’aprofitar la oportunitat. Amb mig govern no n’hi ha prou per recuperar-lo, cal projecte amb majúscules i capacitat de pacte.

Desterrar la por, recuperar l’alè. El Periódico, 11/05/2012

Reflexió sobre  la por i la seva conseqüència més directa: la paràlisi. Cal recuperar l’alè i la confiança perquè Barcelona lideri la recuperació econòmica  perquè és de les poques administracions, per no dir l’única, que té solvència financera i capacitat d’inversió. Per aquesta raó i perquè Barcelona no perdi el rumb en ares de la teatralitat política, estic disposat a obrir un  diàleg sincer i franc amb l’Alcalde Trias.

Article a El Periódico de Catalunya